El penúltim viatge


  
Ja ho tenien tot lligat per fer un viatge d’època, així eren anomenats els salts enrere. Documents identificadors, roba d’època i canvi de divisa eren els únics requeriments. Havien preferit fer el salt temporal des de la seu barcelonina de l’agència a la Barcelona de l’any 1888 i anar en tren fins al París d’aleshores. Ells eren del barri i frisaven per veure l’Estació de Sants de finals de segle XIX. Aquesta estava connectada amb l’estació de França des de 1882 per la rasa del carrer Aragó. Havien d’agafar el tren que els portaria fins a Portbou, des d’on arribarien a Paris-Austerlitz al vespre d’aquell mateix dia. Ell havia llegit La ciutat dels prodigis d’Eduardo Mendoza i tenia tantes ganes de fer el trajecte local com de visitar la ciutat francesa.

El transbord a l’estació de França va ser complicat. El tumult a l’estació era evident, semblava l’estació de Sants un dia qualsevol del mes de juliol del segle XXI. L’exposició universal havia aplegat gent d’arreu i Barcelona ja manifestava la seva intenció cosmopolita. Buscaven un quiosc per comprar la Vanguardia. Mentre esperaven, fullejaven el diari i comentaven part del vocabulari català utilitzat aleshores.

En arribar a París tot era tal com s’havia imaginat. El cap d’estació lluïa la bandera francesa al barret i vestia americana fosca. En sortir de l’estació van sentir ferum d’animal barrejada amb combustible, soroll de carruatges, galop dels cavalls i les campanes d’un tramvia. Malgrat les desagradables sensacions, no va perdre la fam canina que l’amoïnava feia hores; ell sempre havia estat més de dolç. La boulangerie davant de l’estació i el gustós sabor del pain au chocolat ja li eren familiars.

Van aturar un carruatge perquè els portés a l’hotel. El conductor portava bombí, lluïa un bigoti amb les puntes retorçades cap amunt i parlava un català més que acceptable però marcant un exagerat accent francès. L’home va elogiar el lloc que havien escollit per la seva estança.

-La zona que vostès han escollit també és immillogaaable. Molt a pgop de l’hotel hi ha un guestaugant on cuinen el millor magget d’ànec amb foie de la ciutat. Podgan gaudir dels millogs vins de Fgança i, a menys que el puguin substituig amb sexe, els guecomano el coulant de chocolat peg postges.

-Perfecte, moltes gràcies! És exactament el menú que esperava sopar avui! No és increïble!?

Es van instal•lar a l’habitació i es van preparar un bany amb bombolles. Era un jacuzzi de l’època però l’aire es generava amb un pedal semblant al d’una màquina de cosir.

Els cambrers del restaurant parlaven el mateix català amb marcat accent francès que el conductor del carruatge. La seva amabilitat i atenció semblava exagerada. Ell tenia molta set i va demanar una ampolla d’aigua per assaborir el Bordeaux amb deteniment i sense l’afany de la necessitat. Ella semblava absent.

Deu minuts després de demanar, encara no havien portat l’aigua però sí el vi i el magret amb foie. A pesar de la set i la gana, encara hi havia lloc per la passió. Ell li va agafar la mà i la va mirar als ulls disposat a besar-la. Es va adonar que els seus ulls eren grisos. Les galtes havien perdut el rosa de segons enrere. La intensitat i vivacitat del Bordeaux s’havia esbaït. Els quadres de les estovalles ja no eren vermells. La carn havia agafat un to gris fosc, igual que les rajoles de fang del terra i la fusta de tot el local. Tot es trobava dins d’un desconcertant rang de grisos entre el blanc dels ulls d’ella i el negre del vi. Va aixecar el cap i va veure el cambrer apropar-se vestit d’infermera amb uniforme verd.

La sequedat a la boca el va obligar a agafar la copa de vi, va tancar els ulls i, quan es disposava a beure, la copa va caure a l’abisme rebentant a terra i fent un soroll digital, periòdic, no era…

-Bon dia maco! T’hem de canviar la via. Com has passat la nit? La teva xicota ja s’ha despertat i se’n sortirà però encara necessita respiració assistida. Estem pensant un lloc per anar de vacances amb el meu marit, oi que ahir em vas dir que havíeu estat a París una setmana abans de l’accident?

 

Anuncis

4 pensaments sobre “El penúltim viatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s